Jaume Comas: “Hem de transmetre passió a la base per fer créixer el club”

CARLES ESCOLÀ – Entrevista a JAUME COMAS, Assesor Esportiu de l’AB Premià

Jaume Comas (Premià de Mar, 1974), una autèntica llegenda del club, porta Premià a la sang. Amb només 8 anys va començar a jugar a bàsquet a la llavors pista descoberta del club, annexa al Pavelló -avui la pista de patinatge-, fins que la Penya de Badalona el va fitxar amb només 12 anys. Set anys més tard, va tornar per jugar amb el sènior, per aquella època a la segona categoría estatal -el que avui seria la categoría EBA- on va coincidir amb l’actual Director Esportiu del club, l’Alfonso Gijón. Després d’un periple per equips com el Mataró, Pineda, Melilla, Badajoz i Santander va arribar al Lleida per jugar, ja amb 26 anys, a l’ACB, la categoria top del bàsquet espanyol. Deu temportades al Lleida que no oblidarà mai i que li van permetre arribar a la selecció absoluta i poder jugar amb Gasol i Navarro en els Jocs Olímpics d’Atenes del 2004.

Ara, ja com a exjugador i llicenciat en INEFC, Comas afronta nous reptes esportius com a segon entrenador del Barça B i del júnior blaugrana. A més, és seleccionador espanyol del 3×3. Amb una agenda molt apretada i des del seu nou rol d’Assessor Esportiu de l’A.B. Premià de Mar, Jaume Comas fa un repàs en aquesta entrevista a la seva vida esportiva i ens dóna pistes sobre com ajudarà al club a créixer i ser més competitiu.

Quin records tens del teu pas pel club? Un club del que el teu pare va ser a més president durant 10 anys.
Quan veig el logo del club, la veritat és que em venen moltes imatges al cap: les reunions de la junta directiva tots els dilluns a casa meva, amb el meu pare… Ell va estar uns 20 anys a la junta directiva, i va arribar a ser president molts anys. Vaig començar a jugar aquí perquè era un nen més del poble, m’agradava molt l’esport i podía gaudir-lo amb els meus amics després de l’escola, fins que et va agradant i agradant i veus que el bàsquet es pot convertir en una activitat que pot formar part de la teva vida. Jo anava als campus, vaig estar als equips Mini i Preinfantil fins que amb 12 anys vaig marxar a la Penya. Amb 19 anys vaig tornar a Premià a jugar amb el Sènior i em vaig retrobar gent del club com l’Alfonso Gijón. Però de seguida vaig començar a jugar a equips del Mareme i també de fora de Catalunya fins que, amb 26 anys vaig arribar al Lleida per jugar a primera divisió.

Vas arribar ja bastant gran a l’ACB, no?
Sí, jo no vaig ser un nen d’aquells que semblen uns cracks, però amb esforç i dedicació vaig aconseguir arribar a dalt.

Tot un exemple de superació. Des de la teva dilatada trajectòria, quines lliçons bàsqiues creus que pots transmetre a la base del club?
La primera cosa que cal transmetre als nens i les famílies és que no s’ha de tenir pressa. Actualment, es jutja massa d’hora: sembla que amb 15 anys o ets un crack, o ja no serveixes. I això no pot ser. No cal tenir pressa per arribar a un club gran. Jo mateix sóc un exemple d’això. Si realment t’agrada aquest esport cal seguir jugant i entrenant dur. A més, hi ha nens que, com jo mateix, creixen molt tard i ara sembla que si als 15 anys ja no fas 1,90m ja no serveixes. Jo vaig ser dels més petits de l’equip, però  a poc a poc et vas fent i trobes el teu lloc. Després, un altra cosa molt important és no tenir mandra d’anar a entrenar. Cal  tenir ganes d’aprendre cada dia coses noves. Sempre. Crec que aquests dos consells són bàsics, més enllà de fer sempre molt cas al que et diguin els entrenadors perquè sempre volen és ajudar.

Tu ets una persona de la casa i ara, com a assessor esportiu gràcies als canvis recents al club, creus que pots ajudar a l’AB Premià a tornar al camí de ser un gran club esportiu, a cotes més altes?
Jo tinc molts bons records del club perquè el meu pare va estar a la junta més de 20 anys, hi va treballar molt i va donar-ho tot pel club. Després jo vaig marxar i he estat separat del club i del meu poble i el cert és que ara m’agradaria molt canviar això i, tot i que la meva dedicació pugui ser ara petita, vull veure com es treballa aquí, què es fa i intentar ajudar en tot allò que pugui. En tot cas, tot i que el club va arribar en el seu dia a cotes molt altes, el millor és no voler picar molt alt, sinó començar a treballar des de baix, tenir una bona base. Tenir molts jugadors i jugadores. A quants més nens els hi agradi el bàsquet i el practiquin millor per tots: per als nens, per al club i per al poble. Després, el club els ha de donar una oportunitat de competir al seu poble i poc a poc anar fent més equips, i així el club anirà creixent per inèrcia i involucració per part de tothom, és clar. Però sempre sense cap tipus d’urgències.

El club ha doblat el número de jugadors de l’Escoleta.
Això és molt important. Els nens de l’Escoleta el que volen és sortir del col.legi i jugar amb qualsevol tipus de pilota. Doblar el número de nens d’una temporada a una altra és un petit gran èxit que cal continuar. Si el nen s’ho passa bé i aprèn, ho acabarà explicant al company d’escola i augmentarem el número de petits jugadors. Així aconseguirem que els nens i nenes s’ho passin bé jugant a bàsquet.

A nivell d’Escoleta, què és el més important que ha de traslladar un entrenador?
Amb nens tan petits,  el més important és educar-los. Com que a casa i a l’escola ja reben educació, cal que el club tingui el rol de l’educació esportiva. Els nens i nenes han de veure que jugar a bàsquet és divertit i que poden aprendre moltes coses. Per això cal sorprende’ls i inculcar, a poc a poc, una mica de passió per aquest esport. L’entrenador ha de gaudir de les hores d’entrenament amb els seus jugadors. Si veuen que l’entrenador s’ho passa bé, ells s’ho passaran bé i n’aprendran molt.

Et fa il.lusió poder fer d’Assessor del club i posar el teu gra de sorra en el nou projecte?
Sí. La nova directiva es va entrevistar amb mi per saber si m’agradaria involucrar-m’hi i de seguida em va venir la nostàlgia de tants anys al club: el meu pare, les reunions a casa de la junta directiva… A mi m’agradaria, quan el temps m’ho permeti, poder fer coses per a l’AB Premià, per tal que el bàsquet de Premià vagi in crescendo a tots els nivells. Tornar a estar aquí i poder parlar amb persones com l’Alfonso Gijón, amb qui he compartit vestidor amb 10 anys, doncs fa il·lusió.L’Alfonso és una persona molt vàlida, porta el bàsquet i el nom del club a l’ADN des de fa molts anys i entre tots hem d’ajudar a que l’AB Premià tiri endavant.