Records d’una època daurada

Per DAVID IZQUIERDO (Soci) – A l’AB Premià, a la temporada 1983-84, es va ajuntar una sèrie de persones i factors que van fer possible que l’equip sènior jugués en el que en aquell moment es deia Primera B, l’equivalent a l’actual LEB Or.

Algunes d’aquestes persones formaven la junta directiva del club i, entre d’altres, eren els senyors Josep Rubís (tresorer), Jaume Comas (vicepresident) i Josep Maria Meléndez (àrea tècnica). Entre els jugadors destacaven Jordi Ribas, Antoni Pruna i Pepe Sillero, tots ells exjugadors de la Penya.

En aquella època es va dotar al club d’una estructura i organització més modernes, gràcies a la professionalitat de Meléndez i l’empenta i ganes de Rubís i Comas. Meléndez venia de ser entrenador de les categories inferiors al Joventut de Badalona i d’haver guanyat amb el primer equip la Copa d’Espanya (1976) contra el Reial Madrid.

A més per aquells anys el club comptava entre les seves files amb el jugador Enric Campos, que va viure 3 ascensos en 5 anys i que era un altre exjugador de la Penya. Va ser ell qui va crear l’Escola de Bàsquet del Premià. D’allí va passar a dirigir l’escola de bàsquet del Joventut durant 16 anys (1981-1997), on va tenir de pupils a grans jugadors com en Tomàs Jofresa, Alex Mumbrú, Raül López o Pau Ribas. També a Enric Campos se’l coneix per ser el pioner dels campus a Espanya, ja que va organitzar al costat de Pepe Sillero i José Antonio Dorado el primer campus de bàsquet i de qualsevol disciplina esportiva que es va fer a Espanya.

En aquella Primera B participaven equips com el CB Cajamadrid, el RCD Espanyol, CB Breogán, el CB Caixa de Ronda o el Collado Villalba i jugadors històrics com Gregorio Estrada (2’08 m, RCD Espanyol), Miguel Tarín (2’17 m, “el sostre del bàsquet”, UER Pineda) i Alfonso del Corral (CB Cajamadrid).

Tot s’ha de situar en el context geogràfic i demogràfic d’aquell Premià de Mar, que aleshores comptava amb una mica menys de vint mil habitants (19.935 el 1981, segons el cens de l’INE; 28.136 el 2013). A nivell del bàsquet cap equip entre Badalona i Mataró ha viscut una situació tan reeixida. Tan sols al Maresme, a més del UE Mataró, el UER Pineda va viure una situació similar.

La temporada 1984-85 l’AB Premià va baixar a Segona Divisió. A partir d’aquí el primer equip va tornar a nodrir-se de joves del planter com Ricard Illa, Eduard Meléndez, Jordi Rubís i Toni Berengüí. Allà va romandre fins a la 1993-94, en la qual, per problemes econòmics, va vendre la seva plaça a l’EB Granollers.

D’aquella generació el màxim exponent va ser Jaume Comas Font, que va sortir del planter del Premià i, a més de ser el jugador que més partits ha disputat amb el Lleida Bàsquet i de jugar a l’ACB, va arribar a participar amb la selecció espanyola als Jocs Olímpics d’Atenes 2004, al costat dels germans Gasol, Jorge Garbajosa, Juan Carlos Navarro i companyia.